Tens totes les possibilitats d’estar fora de lloc en un país llatí com Espanya.
No cal el jet lag per sentir-se de vacances. Tan bon punt arribis, notes el diferent ritme de vida. Unes dues hores et separen dels hàbits dels altres europeus: després d’un despertar tranquil, el dinar sol tenir lloc entre les 14 i les 15 h, i el sopar cap a les 22 h.
Com a resultat, els dies s’acaben més tard.
La migdiada per la gran calor, no només és una necessitat, forma part de la cultura mediterrània.
També és gràcies a la migdiada que els espanyols, treballant després, ens fan compartir moments de convivència i cultura inoblidables tan bon punt caigui la nit: estareu encantats de formar part d’aquest ritme de vacances.
Durant la vostra acampada a Espanya estada a la Costa Brava, us submergiu ràpidament i seduït per l’estil de vida espanyol.
La cuina espanyola majoritàriament segueix la famosa dieta mediterrània. La diversitat de les regions i territoris d’Espanya la converteixen en una cuina molt variada i molt coneguda. Les llargues ocupacions que ha patit: fenícies, gregues, romanes i també morisques, han portat espècies com el safrà o la canyella, aliments com ametlles, taronges, llimones, i formes diferents de preparar els plats
L’oli d’oliva és molt més que un ingredient natural bàsic per a la preparació d’aliments calents i amanides. Forma part de la cultura i història espanyola i catalana en particular. És sinònim, com l’olivera, amb solidesa, salut, eternitat, i gaudeix d’una espècie d’afecte tenyit de misticisme entre els espanyols. Les varietats d’olives són nombroses i donen olis d’alta qualitat, especialment les de la petita oliva arbéquine o amb delicat sabor de carxofa, que ja era popular entre els emperadors romans.
L’oli d’oliva català està en totes les receptes i en ocasions casant-se perfectament amb pebrots, all, tomàquet i ceba. Aquests aliments típics de Catalunya han permès la creació d’una gastronomia molt apreciada i tradicional: com, per exemple, el “pa amb
tomàquet”, torrades, tomàquets, all i oli d’oliva, que vam provar durant la festa de Sant Joan al juny, al costat d’una sardana, aquest ball típicament català.
Una altra recepta coneguda, la coca catalana, que pot ser salada o dolça.
Una altra de les glòries gastronòmiques d’aquest país és el pernil ibèric, el més famós dels quals és el pernil pota negra, que prové d’una criança extensiva de porcs lliures, que s’alimenten de glans i donen una carn d’una qualitat culinària incomparable.
Un dels plats de culte d’Espanya és la paella: originàriament és un plat d’arròs que es condimenta segons el seu gust, també de pollastre, xoriço, peix i marisc. És un plat molt agradable que podrà gaudir amb la família o amics.
Una altra institució de la cuina local és la planxa, aquesta placa de cocció inventada al segle XIX pels espanyols. També s’utilitza per rostir carns com xoriços i verdures. La planxa permet assaborir el menjar en la seva autenticitat, preservant el seu sabor original. També és un estri que permet cuinar usant electricitat. Podrà gaudir de peix a la graella i carns a la barbacoa.
Finalment, és el moment dels aperitius, gaudir de les tapes, que sovint marquen a Espanya l’inici d’una vetllada alegre i agradable, degustant els variats plats emblemàtics de la cuina espanyola: gambetes, calamars, petits pinxos, bolets i hortalisses, petites fregits.
Catalunya no és el país de les curses de braus, sinó dels Castellers, veritables piràmides humanes, que il·lustren una dimensió esportiva, festiva i solidària. És l’atracció emblemàtica dels festivals populars que tenen lloc en un tipus d’estadis on percebrà l’alegria i el fervor dels catalans.
Aquestes piràmides humanes, com indica el nom català “castellers”, semblen constituir veritables torres humanes, il·lustrant l’ancestral cultura catalana que ha passat a través dels segles.
